La llum és la generadora de totes les tonalitats presents a la natura, arreu. La llum està composta per una gamma de colors, bàsicament el blau, el verd, el groc i el vermell. És a dir, els colors de l'arc de Sant Martí, que Isaac Newton va descriure quan va descomposar la llum a través d'un prisma. Els cossos absorveixen la llum i repel·len algun o tots els colors dels quals la llum està composada. Aquest color és el que podem captar a través de la nostra visió i que identifiquem en el cercle cromàtic.
El cercle cromàtic és una representació gràfica de l'escala de colors visibles per l'ull humà.
En aquest cercle podem trobar els colors primaris que són el vermell, el blau, i el groc, i les infinites variacions entre aquests, o si més no les deu mil que l'ull humà és capaç de distingir. Entre aquests colors primaris trobem els colors secundaris que estan formats per la combinació de dos primaris. Aquests són el violeta, el verd i el taronja.
Existeixen altres propietats importants en l'elecció d'un color i que expliquen la varietat de colors que existeixen:
To o matís: la variació dels colors pot donar-se per modificacions en aquest valor passant d'un verd a un groc verdós després a un groc, i d'aquesta manera fer una volta al cercle cromàtic. Sempre conservant la mateixa lluentor i saturació.
Lluentor o valor: és la lluminositat que cada color o cada to o matís té, reflectit per si mateix o projectada per la llum.
Saturació o contrast: és la quantitat de color emesa per un cos, en absència d'aquest ens trobaríem amb un to proper al negre en el cas d'un color fosc, proper al blanc en el cas contrari, o un gris.
Moltes característiques i relacions que sorgeixen entre els colors són possibles d'explicar a través del cercle cromàtic, com la il·lusió de temperatura dels colors, harmonia i contrast, complementaris, tríades de colors, colors anàlegs, etc.